[CAT] El dijous es van conèixer, van quedar a la tarda del dia abans per parlar de com funcionaria el taller. Eren en Carles Sora, coordinador de l'activitat, i els tres participants que s'hi havien inscrit: en Jaume, la Barbara i l'Ana, estudiants de Batxillerat de les especialitats d'Artístic i Humanístic a l'IES Ramon Muntaner, de Figueres.
En Carles els hi va fer una xerrada introductòria sobre processos de creació a través de mitjans digitals, i també sobre treballs interactius.
Seguidament els hi va explicar què farien durant el taller, i van quedar ja per trobar-se l'endemà a les 16h. Les participants han decidit anar a un espai que han escollit, un descampat a la zona de l'estació de Renfe de Figueres. La indicació d'en Carles havia sigut que havien de pensar i triar un espai que els resultés prou inhumà, un espai inòspit, tot el contrari d'un espai amable, confortable. I cap allà van anar tots quatre, a començar el taller.
Durant tota la tarda les participants al taller tenen cada una una càmera de fotos. Darrera les vies del tren han fet fotografies, han fotografiat l'esplanada buida, que serà el llenç sobre el qual construir el seu espai ideal. Avui eren les participants al taller les qui prenien totes les decidions sobre com fer les coses. La intenció: observar l'espai urbà.
La pregunta és: què es pot fer i què no es pot fer a l'espai urbà? quins usos de l'espai públic urbà estan o no estan permesos? I a partir d'aquí l'experiment consisteix en habitar aquest espai amb actituds i emocions que elles voldrien o els hi agradaria incloure en aquest espai públic desitjat, ideal. Què no hi podria faltar?
A la deriva del taller trobaven aquests elements. Durant 1 hora de deriva, cada un/a anava seleccionant aquests elements, caminant pels carrers tot intentant observar el què tenien al voltant. En Carles els havia indicat: si d'un lloc a un altre normalment hi estaríeu 1minut de temps, intenteu estar-n'hi 10.
Era imporant que anessin separats, i que no pensessin on éren físicament, que s'abstraiessin al màxim del seu voltant i que intentessin no estar pendents de saludar a coneguts o de pensar en altres coses. Cada un/a sol/a amb una càmera. I al cap d'1 hora es van trobar al lloc acordat, la Plaça de l'Ajuntament.
Durant aquesta hora de deriva van anar fotografiant els elements que observaven i que volien incloure al seu espai ideal: un llit, aigua, una rajola de xocolata, la professora de ballet...
Després vindria el volcatge de les fotos, la selecció, una mínima edició (amb una petita introducció al programari d'edició d'imatges), enquadrar...
Després han anat a buscar sons que acompanyessin aquestes imatges, sense que haguessin de correspondre's necessàriament amb aquestes, doncs es tractava igualment de sons que haurien de ser presents en aquest espai ideal creat. I en aquesta part és on entra en Xavi Manzanares a donar un cop de mà en la part d'àudio. Amb ell coneixen espais com FreeSound on poder-se descarregar sons enregistrats per usuaris que col·laboren fent una gran base de dades d'àudios d'arreu del món. Amb els arxius descarregats en Xavi els edita i els treballa fent composicions, i mentrestant els parla del programari lliure i de les eines lliures que ell utilitza per treballar amb el so. Les composicions d'àudio les decideixen també les participants i en Xavi els dóna el cop de mà duent a la pràctica les seves idees.
Finalment només queda muntar la pantalla gran, i fer la instal·lació de la càmera que captarà el moviment dels cossos dels participants davant de la pantalla: el seu cos serà la màscara a la qual es projectaran les imatges i fotos fetes i seleccionades per formar part de l'espai ideal. Amb el moviment del seu cos i les indicacions que donen a en Carles i en Xavi van conformant una performance audiovisual interactiva.
[CAST] El jueves se conocieron, quedaron por la tarde del día antes para hablar de como funcionaría el taller. Eran Carles Sora, coordinador de la actividad, y los tres participantes que se habían inscrito: Jaume, Barbara y Ana, estudiantes de Bachillerato de las especialidades de Artístico y Humanístico en el IES Ramon Muntaner, de Figueres.
Carles les habló de forma introductoria sobre procesos de creación a través de medios digitales, y también de trabajos interactivos.
Seguidamente les explicó qué harían durante el taller, y quedaron en encontrarse el día siguiente a las 16h. L@s participantes han decidido ir a un espacio que han escogido, un descampado en la zona de la estación de Renfe de Figueres. La indicación de Carles había sido que debían pensar y elegir colectivamente un espacio que les resultara inhumano, un espacio inhóspito, todo lo contrario de un espacio agradable y confortable. Y hacia allí fueron los cuatro a empezar el taller.
Durante toda la tarde l@s participantes tienen una cámara de fotos cada un@. Detrás de las vías del tren han fotografiado la explanada vacía, que será el lienzo o máscara sobre el cual construir su espacio ideal. Hoy eran las talleristas quienes tomaban todas las decisiones sobre cómo hacer las cosas. La intención: observar el espacio urbano.
La pregunta es: qué se puede hacer y qué no se puede hacer en el espacio urbano? qué usos del espacio público urbano están o no están permitidos? Y a partir de aquí el experimento consiste en habitar este espacio con actitudes y emociones que incluirían en este espacio público deseado, ideal. Qué no podría faltar?
A la deriva del taller encontrarían estos elementos. Durante 1 hora de deriva, cada un@ iba seleccionando estos elementos, andando por las calles intentando observar lo que tenían alrededor. Carles les había indicado: si de un lugar a otro normalmente estaríais 1minuto de tiempo, intentáis estar 10 minutos.
Era importante que fueran separad@s y que no pensaran dónde estaban físicamente, que pudieran abstraerse al máximo de su contexto y que intentaran no estar pendientes de saludar a conocidos o de pensaren otras. Y en 1 hora se encontraron al lugar acordado, la Plaza del Ayuntamiento.
Durante esta hora de deriva fueron fotografiando los elementos que observaban y que querían incluir en su espacio ideal: una cama, agua, xocolate, la profesora de ballet...
Después vendría volcar las fotos, hacer una selección y mínima edición (incluyendo una pequeña introducción al software de edición de imágenes), encuadrar...
En una siguiente fase han ido a buscar sonidos que acompañaran estas imágenes, sin que debieran corresponderse necesariamente con éstas, pues se trataba igualmente de sonidos que deberán ser presentes en este espacio ideal creado. Aquí es donde entra en acción Xavi Manzanares en la parte de audio. Con él conocen espacios como FreeSound desde donde poderse descargar sonidos grabados por usuarios que colaboran haciendo una gran base de datos de sonidos de todas partes del mundo. Con los archivos descargados Xavi los edita y los trabaja haciendo composiciones, y mientras tanto les habla del software libre y de las herramientas libres que él utiliza para por trabajar con el sonido. Las composiciones de audio las deciden también las participantes y Xavi les ayuda en la parte técnica.
Finalmente sólo falta montar la pantalla y hacer la instalación de la cámara que captará el movimiento de los cuerpos de l@s participantes delante de la pantalla: su cuerpo será la máscara en la cual se proyectarán las imágenes y fotos seleccionadas para formar parte del espacio ideal. Con el movimiento de su cuerpo y las indicaciones que dan a Carles y Xavi van conformando una performance audiovisual interactiva.